Veure http://www.social.cat/opinio/2484/sobre-la-dignitat
La dignitat vindrà en femení?
Hola Carles amic,
enhorabona per l'article... en aquests temps costa robar un tros de temps per a l'anàlisi i la reflexió...gràcies ja que ens ajudes a pensar millor... de tota manera, jo afegiria també una dimensió que no has presentat... tot això que ens fas recordar, ha vingut,(també amb molta complicitat i consentiment femení)de caps pensants i mans executores fonamentalment masculines al llarg de tots aquests segles. Anomenes 3 crisis? Jo afegiria la 4ta; la crisi de la dominació masculina, de l'androcentrisme, del patriarcat que ha portat el planeta i llurs habitants a una situació de catàstrofes. No podem desvincular de l'anàlisi de la crisi i la seva història, la dimensió de gènere; no podem deixar de pensar la violència d'aquesta crisi sense relacionar-la amb aquesta cobdícia inesgotable de molts homes poderosos; necessitat de dominar l'altre;separar les accions dels sentiments i valors; aquest instint testosterònic i culturalment reforçat molt violent que necessita validar-se un cop i un altre en tots els àmbits de la vida a través de la superioritat i la destrucció aliena; aquest imperatiu masculí de conquesta, de depredació, d'explotació, de luxuria i corrupció; de fer la guerra, sense límits... ahir va ser el dia contra la violència de gènere... no sols aquesta violència fereix i mata cossos de dones i infants, aquesta violència de gènere, aquesta violència masclista impregna el més íntim del nostre mode de producció, mode de consum, mode de relació des del model economic capitalista neoliberal i des de les conductes irresponsables, immorals i corruptes de llurs líders (la gran majoria homes o dones masculinitazdes, economistes sense ànima, banquers usurers, polítics sense ètica, homes de negocis bruts,tècnics i buròcrates que sols treballen amb papers i no amb persones, investigadors mercenaris,sindicalistes traidors, gestors deshonestos ... que ens estan destruint, còmplices de la indignitat d'aquesta altra guerra, aquest cop econòmica i social. Però mai podràn destruir la dignitat de les nostres consciències.
Crec que la sortida de la crisi passa també per la construcció d'una nova masculinitat en tots els àmbits de la vida,l'economia, la societat i donant pas a que la feminització de la política i l'economia ens reconcilii com a persones.
En el Diario de Córdoba, surt la següent notícia:
Un estudio llevado a cabo por la Universidad de Columbia ha demostrado que las empresas con mujeres en su dirección obtienen mejores resultados económicos. Muchas otras investigaciones contemplan un "estilo femenino de gestión" que se aprecia más efectivo que el estilo de gestión asociado a los hombres. Las mujeres tendemos a dirigir de un modo más participativo y proporcionamos diversidad de perspectivas, experiencias vitales y capacidades para resolver problemas que al parecer contribuye al éxito económico de las empresas.
La rectora de una universidad islandesa ha manifestado que "para salir de la actual crisis hay que abandonar viejos valores y maneras de hacer las cosas y reemplazarlos por valores femeninos". Islandia es el país con el porcentaje más alto de mujeres con empleo, y ahora en situación de crisis ha llamado a sus directivas a subir al primer escalafón, a la toma de decisiones e invertir el modelo económico imperante. Un sistema de inversiones realizado bajo un exceso de testosterona que ha demostrado no ser sostenible primando las ganancias inmediatas, el dinero fácil por encima de los intereses generales y que está uniendo a las mujeres bajo el grito "mujeres islandesas a limpiar el desorden masculino".
Al otro lado, en los países más pobres las organizaciones de ayuda al desarrollo priman las ayudas a las mujeres porque saben desde hace mucho tiempo que ellas son las mejores sostenedoras de los sistemas productivos locales y del mantenimiento de la población en su conjunto.
Ahora con la crisis evidenciamos mejor que no podemos mantener la preponderancia de las visiones y modos de hacer masculinos en la inmensa mayoría de los centros económicos, en sus órganos y consejos de dirección. Podríamos tal vez iniciar una gestión mejorada de la economía, dirigida no por las mujeres solas, pero guiada por un concepto más femenino de la vida. Pensar más a largo plazo, trabajar más en equipo y tomar en cuenta no solo la cuenta de resultados, sino valores más amplios, como el bienestar de la sociedad en su conjunto.
Ya saben: mientras más mujeres, más ganancias para todos. No es solo una cuestión ética o estética. Es una opción inteligente para tiempos de crisis, para escenarios de cambios.
* Anabel Carrillo: Empresaria y presidenta del Consejo Social UCO
www.diariocordoba.com/noticias/opinion/mas-mujeres-mas-ganancias-para-todos_439742.html
En el nostre recent estudi Managgend (2011)http://managgend.blogspot.com/ (UB/ICD/ASODAME/BPW)del que penjarem en el blog en breu un resum guia dels resultats més significatius, hem volgut profunditzar en els factors que expliquen perquè i com molts estudis internacionals conclouen sobre la millor gestió econòmica de les dones directives. Així nosaltres hem trobat com a resultat principal que són les dones altes directives de grans empreses les que, a Catalunya, mostren competències, habilitats, valors, actituds, perpepcions, conductes i creences per a una direcció transformadora a les organitzacions, i són les que presenten amb èxit un estil de gestió amb creixement i beneficis sostenibles, direcció menys agressiva, innovadores i preocupades per la qualitat, amb menys riscos que orientant les empreses no sols a beneficis sinó a persones i a valors... (Vuere article sobre Managgend a El Periódico) managgend.blogspot.com/2011/11/eva-peruga-escriu-sobre-lestudi.html.
Però la premsa està ocultant aquesta perspectiva alternativa a la crisi. La majoria d'analistes crítics no van per ací. Com a exemple en el recent llibre de Vicenç Navarro, Torres y Garzón "Hay alternativas", en cap moment s'incorpora aquesta anàlisi positiu de gènere sobre els orígens de la crisi ni la seva contribució possible a les alternatives.. ans al contrari, ...sols es cita a les dones des de l'agreujament de la discriminació, l'augment de la pobresa i fent palés el dèficit femení en la crisi, i es valora la força de treball femenina que s'està perdent... en cap moment Navarro et al aborden la necessitat de feminitzar els models econòmics, de gestió, de direccíó organitzacional, ....de la vida...com a sortida ètica i valenta de la crisi...
...eppur si muove.... yes we (she) can...
Abraçada
Virgínia Ferrer
Hola Carles amic,
enhorabona per l'article... en aquests temps costa robar un tros de temps per a l'anàlisi i la reflexió...gràcies ja que ens ajudes a pensar millor... de tota manera, jo afegiria també una dimensió que no has presentat... tot això que ens fas recordar, ha vingut,(també amb molta complicitat i consentiment femení)de caps pensants i mans executores fonamentalment masculines al llarg de tots aquests segles. Anomenes 3 crisis? Jo afegiria la 4ta; la crisi de la dominació masculina, de l'androcentrisme, del patriarcat que ha portat el planeta i llurs habitants a una situació de catàstrofes. No podem desvincular de l'anàlisi de la crisi i la seva història, la dimensió de gènere; no podem deixar de pensar la violència d'aquesta crisi sense relacionar-la amb aquesta cobdícia inesgotable de molts homes poderosos; necessitat de dominar l'altre;separar les accions dels sentiments i valors; aquest instint testosterònic i culturalment reforçat molt violent que necessita validar-se un cop i un altre en tots els àmbits de la vida a través de la superioritat i la destrucció aliena; aquest imperatiu masculí de conquesta, de depredació, d'explotació, de luxuria i corrupció; de fer la guerra, sense límits... ahir va ser el dia contra la violència de gènere... no sols aquesta violència fereix i mata cossos de dones i infants, aquesta violència de gènere, aquesta violència masclista impregna el més íntim del nostre mode de producció, mode de consum, mode de relació des del model economic capitalista neoliberal i des de les conductes irresponsables, immorals i corruptes de llurs líders (la gran majoria homes o dones masculinitazdes, economistes sense ànima, banquers usurers, polítics sense ètica, homes de negocis bruts,tècnics i buròcrates que sols treballen amb papers i no amb persones, investigadors mercenaris,sindicalistes traidors, gestors deshonestos ... que ens estan destruint, còmplices de la indignitat d'aquesta altra guerra, aquest cop econòmica i social. Però mai podràn destruir la dignitat de les nostres consciències.
Crec que la sortida de la crisi passa també per la construcció d'una nova masculinitat en tots els àmbits de la vida,l'economia, la societat i donant pas a que la feminització de la política i l'economia ens reconcilii com a persones.
En el Diario de Córdoba, surt la següent notícia:
Un estudio llevado a cabo por la Universidad de Columbia ha demostrado que las empresas con mujeres en su dirección obtienen mejores resultados económicos. Muchas otras investigaciones contemplan un "estilo femenino de gestión" que se aprecia más efectivo que el estilo de gestión asociado a los hombres. Las mujeres tendemos a dirigir de un modo más participativo y proporcionamos diversidad de perspectivas, experiencias vitales y capacidades para resolver problemas que al parecer contribuye al éxito económico de las empresas.
La rectora de una universidad islandesa ha manifestado que "para salir de la actual crisis hay que abandonar viejos valores y maneras de hacer las cosas y reemplazarlos por valores femeninos". Islandia es el país con el porcentaje más alto de mujeres con empleo, y ahora en situación de crisis ha llamado a sus directivas a subir al primer escalafón, a la toma de decisiones e invertir el modelo económico imperante. Un sistema de inversiones realizado bajo un exceso de testosterona que ha demostrado no ser sostenible primando las ganancias inmediatas, el dinero fácil por encima de los intereses generales y que está uniendo a las mujeres bajo el grito "mujeres islandesas a limpiar el desorden masculino".
Al otro lado, en los países más pobres las organizaciones de ayuda al desarrollo priman las ayudas a las mujeres porque saben desde hace mucho tiempo que ellas son las mejores sostenedoras de los sistemas productivos locales y del mantenimiento de la población en su conjunto.
Ahora con la crisis evidenciamos mejor que no podemos mantener la preponderancia de las visiones y modos de hacer masculinos en la inmensa mayoría de los centros económicos, en sus órganos y consejos de dirección. Podríamos tal vez iniciar una gestión mejorada de la economía, dirigida no por las mujeres solas, pero guiada por un concepto más femenino de la vida. Pensar más a largo plazo, trabajar más en equipo y tomar en cuenta no solo la cuenta de resultados, sino valores más amplios, como el bienestar de la sociedad en su conjunto.
Ya saben: mientras más mujeres, más ganancias para todos. No es solo una cuestión ética o estética. Es una opción inteligente para tiempos de crisis, para escenarios de cambios.
* Anabel Carrillo: Empresaria y presidenta del Consejo Social UCO
www.diariocordoba.com/noticias/opinion/mas-mujeres-mas-ganancias-para-todos_439742.html
En el nostre recent estudi Managgend (2011)http://managgend.blogspot.com/ (UB/ICD/ASODAME/BPW)del que penjarem en el blog en breu un resum guia dels resultats més significatius, hem volgut profunditzar en els factors que expliquen perquè i com molts estudis internacionals conclouen sobre la millor gestió econòmica de les dones directives. Així nosaltres hem trobat com a resultat principal que són les dones altes directives de grans empreses les que, a Catalunya, mostren competències, habilitats, valors, actituds, perpepcions, conductes i creences per a una direcció transformadora a les organitzacions, i són les que presenten amb èxit un estil de gestió amb creixement i beneficis sostenibles, direcció menys agressiva, innovadores i preocupades per la qualitat, amb menys riscos que orientant les empreses no sols a beneficis sinó a persones i a valors... (Vuere article sobre Managgend a El Periódico) managgend.blogspot.com/2011/11/eva-peruga-escriu-sobre-lestudi.html.
Però la premsa està ocultant aquesta perspectiva alternativa a la crisi. La majoria d'analistes crítics no van per ací. Com a exemple en el recent llibre de Vicenç Navarro, Torres y Garzón "Hay alternativas", en cap moment s'incorpora aquesta anàlisi positiu de gènere sobre els orígens de la crisi ni la seva contribució possible a les alternatives.. ans al contrari, ...sols es cita a les dones des de l'agreujament de la discriminació, l'augment de la pobresa i fent palés el dèficit femení en la crisi, i es valora la força de treball femenina que s'està perdent... en cap moment Navarro et al aborden la necessitat de feminitzar els models econòmics, de gestió, de direccíó organitzacional, ....de la vida...com a sortida ètica i valenta de la crisi...
...eppur si muove.... yes we (she) can...
Abraçada
Virgínia Ferrer
No hay comentarios:
Publicar un comentario