Eva Peruga. DEFENSORA DE LA IGUALTAT
Canviar. Falla la gestió i flaquegen les estructures. Els estudis descobreixen les dones com a bones gestores. Elles estan acostumades a racionalitzar els recursos i aprofitar els talents.
Depèn dels ulls que et miren
Eva Peruga Defensora de la Igualtat d'EL PERIÓDICO. Mirar als ulls, de moment, és encara el mètode infal·lible per saber coses de l'altre. Per aquest motiu convé baixar de la muntanya russa en què vivim per veure les cares dels que passen el rosari de la crisi amb pràctiques empresarials diferents del cor general. Els vull explicar la història d'una cara, amb somriure i ulls brillants. És la d'una dona, enginyera i empresària. El relat de com sobreviu a la crisi té molt a veure amb termes poc utilitzats en l'entramat institucional i empresarial a Espanya per esquivar els impediments actuals.
Confessa l'empresària que part del seu model s'inspira en el mètode d'un antic company de la part alemanya de Suïssa. L'enginyera explica que va canviar l'horari de la seva empresa perquè tothom pogués estar a casa abans de la sis de la tarda, que el temps de dinar es va reduir a mitja hora o, com a màxim, una, i que no hi ha hores extres. Quatre incisions netes que estalvien davant de la tisorada.
AMB PERPLEXITAT, s'escolten i es pateixen receptes que no inclouen la necessitat de canviar el sistema organitzatiu de l'aparell públic i de les empreses. Esmentar una racionalització dels horaris o la conciliació és com esmentar el diable. En la necessitat d'interactuar amb països veïns, compatibilitzar els moments hauria de ser matèria a discutir.
La competitivitat no acaba de plasmar-se en la gestió, l'organització i, per tant, en el màxim profit dels recursos materials i del talent de les persones. Un talent que, per la forma en què es desaprofita, sembla haver desistit de la seva condició de capital fonamental de qualsevol organització. Integrar la igualtat d'oportunitats, a més en un sector com el de l'enginyeria tan masculinitzat, també forma part de l'estratègia de l'empresària. La gestió sense prejudicis és la de la meritocràcia, que sembla haver faltat tant en els països que ara tenen problemes. No et lleves al matí i, de sobte, tens un problema.
Si, en realitat, les crisis serveixen per créixer, ¿per què no ho aprofitem? En aquest trànsit actual entre dos mons, es presenta l'oportunitat d'apostar com més aviat millor pels models que parlen d'èxit. Són aquests ara, a més a més, els preferits pels empleats. Segons l'informe ManagGend, elaborat a la Universitat de Barcelona, els directius i les directives de Catalunya reclamen comunicació fluida, transparent i pròxima, entrar més aviat a la feina, reduir el temps de dinar, acabar amb el presencialisme i tenir la possibilitat de treballar des de casa. Peticions que accepten moltes estructures, però que no posen en pràctica. Disseccionar. Ser minoristes per arribar a ser majoristes en la globalització.
Hem hagut d'arribar a aquesta crisi per reconèixer la gestió de les dones. S'alaba el soft power (poder tou), identificat amb elles. L'adjectiu indueix a error. Aquesta manera de dirigir hauria de ser, en qualsevol cas, la correcta, la successora de la copiada de l'estructura militar després de la segona guerra mundial. Les eines de les dones, que estimulen el compromís davant de l'amenaça o l'exclusió, són fruit de l'educació, no del seu ADN com a dones.
ES POT aprendre, dóna bons resultats econòmics i agrada a les persones perquè es compta amb elles. L'informe ManagGend revela que les dones només assumeixen aquest tipus de gestió quan estan a la cúspide, se senten lliures i amb poder. Els càrrecs intermedis (elles i ells) segueixen la manera de fer masculina, impermeable als factors esmentats. ¿Es podrà consolidar el model soft mentre campen les arts del vell sistema: la foscor dels mercats i el secretisme polític i econòmic?
No hay comentarios:
Publicar un comentario